Visc al cor d'una petxina.

La vida huele a sal y a mar y a pinos cuando vuelvo a casa, y mi madre me llena el alma de acento isleño y a mi se me infla el pecho y me dan ganas de llorar con las puestas de sol.


És quan plou que ballo sol
vestit d'algues, or i escata,
hi ha un pany de mar al revolt
i un tros de cel escarlata,un ocell fa un giravolt
i treu branques una mata,
el casalot del pirata
és un ample gira-sol.
És quan plou que ballo sol
vestit d'algues, or i escata.

És quan ric que em veig gepic
al bassal de sota l'era,
em vesteixo d'home antic
i empaito la masovera,
i entre pineda i garric
planto la meva bandera;
amb una agulla saquera
mato el monstre que no dic.
És quan ric que em veig gepic
al bassal de sota l'era.

És quan dormo que hi veig clar
foll d'una dolça metzina,
amb perles a cada mà
visc al cor d'una petxina,
sóc la font del comellar
i el jaç de la salvatgina,
-o la lluna que s'afina
en morir carena enllà.
És quan dormo que hi veig clar
foll d'una dolça metzina.

J.V.Foix.

http://www.youtube.com/watch?v=GcEiwtCvi10
Joan Manuel Serrat- Mediterráneo.